En el darrer article, el qual contenia un to prou frustrat, vaig esmentar el preu desorbitat que m'havia donat un fotògraf per a fer el reportatge de les noces i posar-ho tot en un àlbum maquetat i imprès digitalment. Hi he estat pensant, des de dissabte passat, i se m'acuden idees molt més divertides per a invertir els meus doblers. Com, per exemple, anar-me'n de viatge espontani amb el meu estimat (devers 10 vegades, si comptam amb bitllets de tren o de vols barats), un cap de setmana d'hivern, per exemple. Vos en podria donar tot el dia, d'idees més romàntiques que un àlbum.
Això sí, allò que m'agradaria seria tenir un àlbum fet amb amor, diferent del de qualsevol altra persona, i que contingués els trets essencials de la nostra personalitat compromesa, original i amatent. I, per suposat, m'agradaria que un bon professional fes les fotos d'un dia irrepetible, al qual estaré encantada de pagar un preu just. Poc després de pensar-hi una estona, se'm va encendre la bombeta: la resposta seria aplicar les tècniques del
scrapbooking, desenvolupades amb molta destresa sobretot als Estats Units, tot i que veig que també en practiquen al
Rosselló. Val a dir que la paraula que el Termcat ens ha donat és muntatge d'àlbums, perquè efectivament es tracta de partir d'un àlbum i posar-hi tot de papers de colors adients, randes, records, fotos o detalls, i es pot fer tant a mà com digitalment.
 |
Aquest disseny es diu Plentiful,
dedicat als més joves de la casa. |
Per a fer un àlbum digital, he trobat aquestes al·lotes que tenen uns dissenys maquíssims. Es diuen
Shabby Princess, o princesa descambuixada, i aporten als visitants l'opció de poder baixar els models que ja han dissenyat elles, on es poden afegir fotografies. Em sembla molt altruista, perquè n'hi ha que són preciosos. He de dir, però, que no he baixat cap dels seus dissenys i, per tant, no vos puc donar una impressió de primera mà; quan ho baixi, en posaré comentaris per aquí.
Tanmateix, crec que em decantaria per un àlbum analògic, on pogués adherir tot de records i detalls, des de copinyes fins a fulles seques recollides del jardí de la casa on va créixer el meu estimat, randes fetes de la meva padrina o poemes escrits a mà -em convé practicar la cal·ligrafia. Em sembla una manera idònia de conservar memòries per a la posteritat, perquè també s'hi podrien afegir flors que hem emprat durant el dia, o el menú que tinguérem en el convit. A la dreta hi ha aquest àlbum vintage que, tot i que una mica impracticable, em serviria de bon punt de partida. Allò més important, sens dubte, serà que això reflectirà la nostra personalitat i curolles molt més fidelment que no un element prefabricat.
I sí, hi he pensat: si faig un muntatge d'un àlbum, es tractarà d'una experiència prou irrepetible. En aquest cas, allò que faria seria dirigir-me als laboratoris fotogràfics d'Internet, els quals ara es dediquen a imprimir fotografies a distància. N'he trobat
un que ofereix preus molt raonables per a la impressió de fotografies. En aquest cas, per a tres àlbums idèntics que maquetaríem nosaltres mateixos, ens podria sortir per menys de 70 euros. Tot un luxe quan es compara amb 300 euros per cada còpia de l'àlbum. D'acord, la qualitat no serà la mateixa, però la consciència em quedarà trenta vegades més tranquil·la.
