Quan vaig anar a la fira nupcial, moment de la meva vida que voldria oblidar, em vaig fixar una estona en les invitacions que oferien les diferents gràfiques. Vaig fer un bon cop d'ull, i em sembla recordar que cada invitació sortia per devers 3 euros (!). La més barata, i prou lletgeta, tenia el preu de 1.75 euros, i em vaig semi-indignar. Perquè bàsicament pagues per una cosa genèrica, a la qual molta gent té accés, i que no té garanties de consum ètic. No, no és que proclami el meu dret a l'exclusivitat amb flaire d'elitista, sinó que jo voldria una cosa molt més personal, sobretot quan la broma et pot sortir per 300 euros si et descuides. Per tal de defugir això tenim dues opcions si allò que volem és tenir una cosa única la qual reflecteixi la nostra personalitat i que no escuri la butxaca.
Podeu trobar l'autor/a d'aquesta tarja aquí |
Tanmateix, enviar targes dels EUA pot sortir prou car, de manera que tenim altres opcions. Per començar, aquella que ja vaig esmentar fa estona, mitjançant la quan un artista et dissenya la teva invitació, i te n'envia el fitxer digital complet per tal que ho puguis imprimir com més et convingui, i amb la impremta que et faci més el pes.
D'altra banda, per als més hàbils també hi ha l'opció de fer les invitacions un mateix. Una bona amiga meva no ho és gaire, però té una germana que li ha gravat dues flors en una peça de vinil, la qual servirà d'impremta quan la cobreixin de tinta i hi premin les targes. Em sembla molt bona idea, tot i que ja m'imagín el desastre amb tinta que seria capaç de fer jo a la sala de ca meva... Tanmateix, tenim moltíssimes possibilitats, com assecar flors i aferrar-les, escriure les invitacions a mà, fins i tot fer el nostre propi paper reciclat. Aquí trobareu les passes que cal seguir per a sortir-ne victoriós. Per exemple, per a unes noces a la tardor, quedaria preciós l'efecte rústic del paper reciclat amb fulles seques adherides.
Val a dir, però, que el millor residu és el que no es genera. Per tant, si no generam totes aquestes invitacions, no correm el risc de fer-ne un residu. Aleshores, com puc convidar la gent? Molt senzill: fent-ne un blog o una pàgina web. Una tendència en auge, que molta gent aplica gradualment. En el blog o pàgina es pot posar tota la informació, recomanacions per a aquells que s'han de desplaçar, juntament amb una foto de la parella i la data de la celebració. A més hi pot haver un autèntic diàleg entre els convidats, on es poden intercanviar recomanacions d'hotels, horaris de transport públic o experiències passades. Com que nosaltres tenim convidats dels quatre cantons d'Europa occidental, ja hem engegat el nostre propi blog; això sí, encara debatem quina informació hi hem d'incloure!
La novia compromesa és, tanmateix, una enamorada de les epístoles i optarà per fer les invitacions ella mateixa amb les seves fades voluntàries. Després de trobar una il·lustració que li fa molt el pes a ella i al seu estimat, customitzarà cada tarja amb el conjunt de fades, esperant que quan els convidats obrin la carta, a més de trobar purpurina arreu, trobin també un somriure que els parli de nosaltres. Això sí, la primera foto que posarem al blog serà una de nosaltres aguantant una tirallonga de retalls de cartró reutilitzat amb la data del gran dia, i l'enfilarem en una cinta, darrere la qual ens farem una foto somrients. Al cap i a la fi, estam molt contents!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada