Foto feta per http://www.stonecrandall.com/ |
Una incursió inicial ens va fer veure al meu estimat i jo que trobar fotògraf seria prou difícil, perquè el que no ens va convèncer de cap fotògraf és que no vèiem que poguessin captar allò que volíem. Vàrem veure prou àlbums, en els quals entrevèiem poca creativitat, on tot ens semblava prou similar posats un devora l'altre. És clar que cada parella és un món, i que mai no pot ploure a gust de tothom, però les imatges que jo tenia en ment, juntament amb l'estil de les noces, no encaixava amb el que ens oferien els fotògrafs comercials.
Sortosament, però, una de les fades de les noces coneixia un jove encantador que, a més de moltes coses fascinants, era fotògraf. Amb una mica de cautela li vàrem voler demanar si li agradaria la idea de ser el fotògraf oficial i, després de parlar-ne una mica, va accedir. I tant de bo que va dir que sí! En realitat aquesta era, per a nosaltres, una decisió ben important, i no volíem deixar aquest tema en mans de qualsevol. A més, ara que tothom té càmeres digitals, molta gent confia que hi haurà fotos a balquenes, i que gairebé no importa ni que tenguis fotògraf. Tanmateix, resulta que les que et fan els convidats no tenen res a veure amb el material que et donarà un professional de la fotografia, i si volem tenir records per emmarcar, crec que sempre és millor confiar en professionals; això sí, aquells que puguin entendre el teu concepte.
N'Alberto tenia una energia que vàrem trobar molt positiva i va pensar en coses que nosaltres no havíem apreciat. Com, per exemple, que mentre jo m'estressava amb els detalls de les noces, i les fades i jo fèiem decoracions i el meu estimat preparava la música, n'Alberto es passejava per amunt i per avall, fent fotos dels moments en què es forjaven les noces. Això ens va fer molta gràcia setmanes després, quan rememoràvem moments que havien passat en un instant. Aquí davall hi ha un exemple de les fotos dels preparatius, amb filtres especials que aporten un toc retro que ens agrada molt. Aquest detall és el que vàrem emprar per seure la gent al seu lloc. En una altra ocasió en podem parlar.
![]() |
Foto: Alberto Serrano http://albertoserrano.jimdo.com/ |
Un detall important que molta gent potser no té en compte és que no hi ha gaire temps per a fer fotos durant les noces si és que vols fer cas a tothom. Nosaltres ens vàrem agafar mitja hora just després de l'estrés de la cerimònia, però no va bastar per a res. Per tant, un altre dia vàrem anar a la platja amb molta més calma, ben empolainats, a fer una sessió dels noviïs per tal que en quedés un record més relaxat que no el del dia de les noces. Aquest truc el vaig aprendre en una d'aquestes revistes de novia que de vegades tenen trucs interessants. Vaig descobrir que hi ha molta gent que ho fa! I com que jo mateixa m'havia fet el maquillatge i em vaig poder fer els cabells, va quedar genial!
Hola novia compromesa.
ResponEliminaEn primer lloc enhorabona per partida doble. El casament i el bloc. O potser hauria de dir triple, doncs també vull felicitar-te pel compromís.
Sóc Boladevidre del Bloc Neva dins el Vidre. He canviat el text de la carta del Quim Torra a la "capo" de la UNESCO. Hi he canviat el text original pel que tu vas suggerir-me. Però t'hauràs adonat que se n'ha fet un rebombori considerable a partir d'altres blocs, pàgines i "causes". Comparteixo els motius de la teva insistència, i veurem fins on arriba.
Gràcies pel teu interès i persistència. També per la fidelitat al meu bloc, tot i que no en faig un objecte de vanitat personal, si per l'interès que siguin coneguts aspectes del meu país, que és aquell on em responen Bon Dia, quan els dic Bon Dia.
És així com es canvien les coses: perseverant i donant arguments.
Gràcies doncs de tot cor i endavant amb tot!! El matrimoni, el bloc, el compromís....
Ostres! The deixat un comentari i no surt!!!
ResponEliminaResumint: he substituït el text de la carta de Quim Torra a la directora de la UNESCO, pel que tu em vas suggerir.
Moltes Gràcies
Boladevidre