dijous, 7 d’octubre del 2010

Centre de taula

Doncs sí, una petita incursió en el món de les despeses nupcials m'ha fet plantejar-me quines coses puc fer jo mateixa, en lloc de comanar-les a diferents empreses. Com he esmentat en algun racó d'aquest blog, sóc una persona prou artística, i les coses fetes a mà se'm donen prou bé. A més, passar l'estona creant peces, mentre mires una pel·lícula o escoltes música, sobretot si és en bona companyia, és un plaer indiscutible. Per això ja he avisat ma germana de la necessitat d'anar per feina. Des de petites, sempre ens tenyíem els cabells, o ens pentinàvem, o fèiem manualitats, de manera que tenc plena confiança que ens en sortirem.

Podeu trobar-ne la font d'informació aquí
Per exemple, he vist aquests centres de taula que m'han fet molta il·lusió: semblen senzills i poden portar molts bon moments familiars. Més que res perquè pot implicar una recol·lecció de copinyes en companyia de germans, nebots, amics i altes herbes. Imagín la il·lusió que em faria passar un dia primaveral a la platja, cercant aquestes peces marines, amb l'excusa del centre de taula.

També he mirat proveïdors a Internet, i n'hi ha que tenen copinyes grans, com a la foto, que també serien necessàries per a crear un efecte similar. Fins i tot se m'ha acudit que es podria posar arena sobre la taula, per a completar l'estil. Això sí, crec que no seria una bona idea posar-ne a la taula dels infants! Si heu de comprar petxines, mirau que no siguin d'espècies en vies d'extinció, i que siguin d'un proveïdor ètic. N'hi ha que vénen de països que no tenen unes directrius clares en el tema i això podria posar en perill algunes espècies. I no cal ni dir que els coralls són animals, fet pel qual mai de la vida se m'acudiria emprar-los com a decoració.

Em sap greu que això de casar-te sigui un negoci tan descarat, perquè allò que pretens és passar un dia deliciós amb els teus amics i família, sense que ningú t'intenti estafar -i crec que això ja no és possible. Ja que parlam d'això, us explicaré l'anècdota del dia d'ahir. A un dels hotels on havíem demanat preus orientatius per a una celebració a l'estiu, ens varen donar una llista de menús i opcions que ens va semblar del tot raonable. Comptàvem que les noces ens sortirien per menys de 120 per cap, fet que ens permetria gastar en d'altres detalls. Doncs ara resulta que, com que es tracta d'unes noces, ens han passat un altre llistat on les coses valen gairebé el doble! Veis la subtilesa? Si és una celebració, és un preu; si són unes noces, per art de màgia els preus pugen exponencialment! No cal ni dir que, si mantenen aquests preus, cercarem altres llocs. Per a nosaltres allò important no són els diners, sinó el negoci que en fan d'un esdeveniment tan important en la vida de dues persones. Em sembla immoral cobrar o pagar aquestes quantitats de diners, quan la matèria primera no és ni de bon tros tan cara, quan el servei segurament segueix explotat, mentre algú al capdamunt de la cadena s'enriqueix a costa de la nostra ètica. Decididament, volem que la celebració del nostre amor dugui la nostra empremta i, apoquinar diners a tort i a dret no és la manera com m'agrada fer les coses.

1 comentari:

  1. uep! aquí la germana il·lusionada de la novia compromesa.

    Sigui com sigui, serà perfecte!

    ResponElimina