Un blog per als convidats

Per a aquells qui tingueu convidats que vénen d'enfora, allò que puc recomanar de tot cor és que els regaleu un blog personal amb informació sobre els llocs on haurien de quedar, què els pot agradar, els hotels que recomanau i excursions que potser els farien il·lusió. Afortunadament, a Mallorca hi ha excursions precioses, tot i que malauradament tenim una bona col·lecció de llocs turístics de tot oblidables, dels quals els vostres convidats segurament voldran estar informats (per tal d'evitar-los!).

En el nostre cas, tenim amistats a cada punt d'Europa, la majoria de les quals afortunadament faran l'esforç de desplaçar-se per tal d'acompanyar-nos en un dia tan especial. Per fer-los la feina una mica més fàcil, els hem fet un blog ben semblant a aquest, per cert, i hi hem afegit informació que creim que els farà servei. Els comentaris no s'han fet esperar, i tothom està ben agraït pel gest, les ofertes i hotels que hi hem inclòs.

Per a fer entrar una mica de ganes de viatjar, a més, en alguna entrada hem inclòs aquest timelapse fet ben a prop del castell de Bellver de Palma.

Nota: tot i que la novia compromesa és una ferma defensora del medi ambient, malauradament Europa encara no s'ha posat les piles amb el tema de transport de trens. De moment, per tant, entén que viatjar en avió sigui l'única possibilitat en la majoria dels casos.

Nota curiosa i redemptora: la novia compromesa no té carnet de conduir!

A quina taula he de seure?

A l'hora de decidir de donar una personalitat a cada taula, el que jo tenia pensat és de fer camins de taula amb ma germana, amb teles de colors semblants però dissenys diferents. D'aquesta manera, podria mantenir la temàtica (marina, per cert), però donar personalitat a cada grup de convidats.

El puig de Massanella, encantador com sempre

Encara no ho tenim pensat però, a més d'això és possible que cada taula dugui el nom d'una cala o platja en la qual ens hem banyat (marí, com dèiem). El meu estimat i jo hem trescat prou voreres de món, des de Mallorca fins a Galícia i Cuba, i també Saint Andrews, on es van conèixer una certa parella reial de la qual no vull parlar, donada l'ètica sostenible del blog. Per això crec que segurament en parlarem una mica, i ho farem així. Un avantatge que té això de posar llocs geogràfics és que pots tenir detalls amb els teus convidats. En les dues darreres noces que vaig estar, les novies em van posar, com a deferència, en la taula que duia el nom del poble de mon pare -molt important per a mi-, atès que la temàtica eren pobles de Mallorca. En una altra, a Escòcia, els meus cunyats decidiren de posar els noms de taules segons les muntanyes i puigs d'Europa que havien escalat. Em va fer molt conenta que em posessin a la taula del puig de Massanella, una de les encantadores muntanyes de la Serra de Tramuntana, la qual havien escalat després d'haver-se promès.

Sigui com sigui, referències als novïis i als convidats sempre seran benvingudes. Segur que també funciona amb cançons, noms d'estels o planetes, peixos -per als gastronòmics o pescadors- o fins i tot tipus de roques. El més important, consider, és que tengui un significat positiu per a tothom.

La novia compromesa ataca de nou

La pobra novia compromesa ha estat tan enfeinada amb les tasques del seu ofici darrerament, que ha oblidat una mica el tema del casori. Ahir vespre, tanmateix, va somniar que arribava el dia de les noces i que les invitacions encara no havien sortit, fet que li ha recordat que potser convindria posar-se les piles una altra vegada.Per tant, faré una mica de recapitulació d'allò que ha passat des de dia 30 de gener.

En realitat he de confessar que deixar el tema de les noces aparcat durant una temporadeta ha estat molt positiu. Quan ens trobam a menys de 4 mesos del gran dia, em trob amb moltes ganes de tornar a organitzar coses i mobilitzar la gent, però he de confessar que això em va arribar a cansar una mica. Perquè, posats a confessar estats d'ànim, tens tantes ganes de posar en la pràctica tot el que tens pensat que et pots arribar a enredar prou i trescar massa quan encara no és hora. Per tant, deixar el tema dins la gelera és quelcom que recoman a tots els noviïs que llegiu això.

Entretant, però, he tingut la sort de poder comptar amb una bona amiga il·lustradora que s'encarregarà de les invitacions, d'una altra bona amiga que es vol encarregar del maquillatge i d'un altre que diu no sé què de les sabates -tot molt agradós i ben rebut. Per tant, no m'hi he dedicat en cos i ànima, però sí que ho hem tingut present.

De manera que segurament ens veurem per aquí molt més sovint!