Qui estima Mallorca no la destrueix

No sé si heu notat que, a la dreta dels escrits, hi intenta haver un giny d'Actuable per fer arribar a Europa la petició que revisin la legalitat de l'hotel que hi ha projectat a Sa Ràpita. La Novia Compromesa se solidaritza completament amb aquesta causa, per molts motius. No només perquè és una dona del segle XXI, assabentada dels problemes que pateix la pobra Terra, ni perquè és un lloc de bellesa extraordinària que avui ha aconseguit d'unir molts de mallorquins damunt l'arena per impedir-ne la destrucció. L'impacte ambiental que suposa un hotel de 1200 places amb camp de golf a cent metres de la platja és irreversible en un arenal que ja està amenaçat. Aquesta és una raó de pes, però també estic totalment en contra del turisme que atreuen aquest tipus d'urbanitzacions. Mallorca es mereix molta més dignitat, i les coses fetes artesanament, i no a l'engròs i malament. La costa del migjorn de Mallorca és un indret on tenc milions de records preciosos que he compartit amb el meu estimat i els nostres amics. Record que, quan era petita, mon pare m'explicava com era s'Arenal de Palma quan encara no estava urbanitzat, i jo no voldria haver d'explicar la bellesa pretèrita de Sa Ràpita als meus possibles hereus.

Precisament, una de les nostres darreres visites a Es Trenc i Sa Ràpita va ser durant un dia assolellat en què ens vàrem fer la sessió de fotos que esmentava en un altre comentari. Com a dona que intenta no estressar-se, vaig pensar que fer una sessió de fotos a part de la del dia de les noces seria una gran idea. I quin lloc vàrem triar? Doncs sí, la zona de Mallorca que encara ens queda una mica intacta devora la mar. Per això vos deman que, si hi estau d'acord, signeu la petició a través del giny que no ha quedat gaire bé però que hauria de funcionar, a la part dreta de la pantalla. No només per preservar el que ens queda de la bellesa natural, sinó perquè en puguem gaudir tots, tant si hi anam a fer una sessió de fotos de noces com si hi anam a fer un capfico.

Les fotos quedaren precioses però, per si en teníeu cap dubte, deix aquí la foto que ha sortit de la capsa del maquillatge que vaig passejar platja amunt i avall per anar-me fent els retocs necessaris. Encara que sigui una mica exagerat, recoman de tot cor una sessió de fotos als noviïs un dia que no sigui el de les noces: sembla una mica ridícul, però és un gran record per al futur.

Foto: Alberto Serrano

Estau convidats!

S'acosta la temporada de noces i, si anau tan justos de temps com anàvem el meu estimat i jo, just ara deveu estar en el punt de desenvolupar el contingut de les invitacions. Les invitacions se solen enviar entre un mes i dos mesos abans del gran dia, però se suposa que ja has avisat tothom que vols que vengui per tal que facin els plans pertinents. Als Estats Units s'envien unes targes que s'anomenen Save the Date, és a dir, reserva't el dia, i que són maquíssimes, però em sembla una mica excessiu quan nosaltres no tenim aquesta tradició.

En aquesta pàgina hi ha una selecció de trenta-quatre
Save the Date ben aguda. N'hi ha una per a cada estil!

Nosaltres pels volts de l'abril de l'any passat, amb les noces a l'agost, encara parlàvem amb la dissenyadora que ens feia les invitacions sobre com ens agradarien. Quan les fèiem, ens va costar de decidir què posar-hi: volíem que fos concís però romàntic, sense embafar. Sortosament, ella ens havia creat un disseny fantàstic que tampoc no caldria empolainar gaire més, de manera que ens vàrem decantar per un llenguatge senzill; més avall explicaré els detalls d'aquest disseny.

Com molts de vosaltres (perquè veig les cerques que feis!), nosaltres tampoc no sabíem per on començar i, a més, havíem de fer les invitacions en català i en anglès per als nostres convidats, de manera que els textos no podien ser gaire diferents en llargària si havien de caber en el mateix disseny. Cercàrem què s'hi sol posar, i un detall important és que, si els pares són generosos i contribueixen activament a les noces, és lleig no esmentar-los. Normalment es posen els noms dels quatre, indicant que són ells qui conviden a les noces. Però què passa quan els progenitors estan divorciats i es duen malament o, com en el cas de la novia compromesa, el pare ja no hi és? Doncs vàrem recórrer a "la família". Aquí teniu el text que nosaltres vàrem deixar:

La Novia Compromesa i el Seu Estimat

Juntament amb les nostres famílies esperam poder gaudir de la vostra presència

i compartir amb vosaltres la celebració del nostre casament.

Per suposat que cal afegir-hi data, hora i lloc! 

Per tal de no sobrecarregar la invitació, els convidats podien anar a veure el blog que els vàrem preparar, amb informació dels autocars que havíem contractat, lloc de trobada i resta de coses. Com crec que ja he esmentat, tothom ho va trobar ben útil!

He dit que no volíem excedir-nos amb el text de les invitacions perquè la dissenyadora ens va fer una virgueria! Com que la temàtica de les noces era marina, ens va fer un dibuix fabulós amb aquesta inspiració, al qual va afegir el text. Això anava enrodillat dins un pot de vidre amb tap de suro, que anava dins una bosseta de tafetà turquesa amb arena de la platja del Caragol de Mallorca, i copinyes i perletes. Una preciositat que encara anava ficada en una capsa de cartró reciclat, amb una cinta amb els nostres noms i un botó d'àncora, comprats d'Ebay. Una feinada col·locar-ho tot, però no podíem deixar de somriure mentre ho fèiem, perquè era fabulós! És vera que hi va haver arena per tot, però va valer la pena dur una mica de la platja més maca de Mallorca als convidats. Si un dia tenc temps, en posaré fotos.

A més, la dissenyadora ens va preparar un logo amb el mateix estil i colors. Amb això férem etiquetes, i moltes altres impressions, com per exemple el menú del sopar. D'això en podem parlar un altre dia, tanmateix.