On puc celebrar el meu casament?

Des d'un bon principi, ambdós hem decidit que voldríem celebrar la nostra festa a prop de la mar, atès que és un element de la nostra vida indispensable: ens agrada esser-hi a prop, passar-hi els estius, fotografiar-la, nedar-hi. És omnipresent a la meva vida i en els records que la farceixen, i de cada vegada més ho és a la del meu company. Això sense esmentar-ne la bellesa, i la necessitat que els humans tenim d'una mar neta i sana, per tal que el món segueixi essent un lloc bell i equilibrat.

En el darrer post, esmentava el meu hotel favorit, Aimia, perquè és estil d'hotel que, a Mallorca, no es pot comparar. El seu concepte de modernitat rau en l'elaboració d'un producte típicament mallorquí que incorpora innovacions vingudes de fora. La seva cuina compta amb els productes locals frescs, com també vins de la terra i receptes modernitzades. El servei és extraordinari, amb un detallisme similar al meu -que és dir molt!-, una consciència per la natura i per les coses ben fetes. I allò que em va acabar de guanyar el cor fou que la primera llengua que empren als escrits de l'hotel és el català; per a mi és bàsic que no em facin sentir aliena a la mateixa terra que em va veure néixer i, per tant, la meva aposta serà per a aquells llocs que emprin la meva llengua. Al cap i a la fi, jo sóc la clienta que es deixarà un bon feix de diners al seu establiment, i com a tal, esper rebre un tracte respectuós en la llengua cooficial. És molt demanar? Sembla que a segons quins establiments sí que ho és i, per tant, aquests no seran a la meva llista preferent. Malauradament, tots els catalanoparlants hem tingut aquest tipus d'encontres indesitjables en el món de l'hostaleria, en què sembla que ningú té interès de dir als cambrers què és un cafè amb llet o el significat de sucre; la darrera vegada que vaig tenir un problema d'aquestes característiques fou, casualment, en unes noces en el cor de Mallorca, on el 90% de la població parla català. Si jo fos la gerent d'un d'aquests llocs, faria que els meus cambrers sabessin les paraules que necessitaran a la seva feina; com pot ser que això ens passi encara en aquestes altures? Ningú no demana que tenguin el nivell C de català, sinó tan sols una mica de respecte vers els clients que tenen -perquè llavors venen alemanys i anglesos, i el món es desfà als seus peus. He de dir, però, que també he tingut sorpreses molt gratificants que m'han fet gairebé aixecar-me de la cadira i donar besades indiscriminades a alguns cambrers. Record especialment un cambrer equatorià que parlava de meravella; tant, que vaig dir-li, mentre ell es posava vermell com una tomàtiga, que parlava un català excel·lent. Encara ho record com un moment ben tendre, d'humilitat i respecte per la gent que arriba i que estima això que és nostre, de tots, tant com els que ja hi érem. M'omple el cor d'alegria.

La veritat és que m'encantaria poder celebrar el convit a Aimia, però resulta que no és gaire a prop de la mar, i aquesta vegada els sentiments que em desperta la mar poden més que la resta. Tant de bo que existeixi aquest lloc on no em tracten amb menys respecte per parlar la meva llengua a la meva terra, que tenguin cura del medi ambient i respecte cap a la cultura local, com també que apostin per productes orgànics i sostenibles.