divendres, 10 de desembre del 2010

Ja tenim lloc!

Doncs sí, després d'una àrdua tasca de recerca dels llocs on celebrar el nostre casament, torn amb les energies recarregades per a continuar amb detalls de les noces. Ens ha costat una micona trobar l'indret ideal, tant econòmicament com emocionalment, però val a dir que va ser prou divertit dur la família per amunt i per avall per tal que s'hi impliquessin -i ens diguessin quins problemes preveien que nosaltres érem incapaços de veure. 

He pensat que, en lloc de dir quin indret hem triat, deixarem aquesta part tan emocionant per a un altre dia, i mentrestant direm quins llocs teníem a la llista definitiva, i que finalment descartàrem. Començarem de millor a pitjor, esperant que això vos pugui servir de guia si és que cercau aquest tipus d'informació. Val a dir que, de tots els llocs que hem trescat, només un tenia la pàgina en català; és una llàstima que s'oblidin d'aquesta manera tan fulminant del mercat local. Què se suposa, que els noviïs catalanoparlants no es volen casar? O que, si es volen casar, han de sotmetre's un cop més al jou de la llengua dominant, encara que s'hi deixin una doblerada? Aquestes i altres preguntes potser trobaran resposta al llarg d'aquesta recerca; de moment, ens concentrarem en els llocs descartats. 

Port Verd del Mar
L'indret que hauríem triat si hagués estat més a prop de Palma hauria estat Port Verd del Mar, a Son Servera. Un lloc damunt la mar -ja sabem que l'ajuntament de Son Servera no és precisament poc corrupte-, molt ben decorat, amb bona cuina i prou allunyat de les mirades xafarderes que tant ens incomodarien en una festa tan personal. És un espai preciós, orientat a l'est, que fa honor al nom que rep, Port Verd, on les aigües són cristal·lines i toquen totes les tonalitats existents entre el verd i l'anyil. Com deia, és una llàstima que no hagués estat més a prop de Palma, perquè l'hauríem triat sense dubtar. Tanmateix, com que tenim convidats que vendran de tots els indrets d'Europa, no ens semblava gaire còmode, logísticament parlant, haver d'organitzar viatges per amunt i per avall, a més de trobar hotels i cases on estar. A més, cal comentar que, malauradament, el paisatge des de Manacor fins a Son Servera no és el més agradable del món: de lluny es veuen Cala Millor i Cala Bona, amb autèntics desastres urbanístics, dels quals hom només en troba treva fins que arriba a l'idíl·lic Port Verd. Val a dir que aquest lloc és propietat d'una parella alemanya; allò que tota la família va comentar és que és una autèntica llàstima que hi hagi estrangers que ens diguin com cal fer les coses ben fetes, mentre els mallorquins s'entesten a seguir construint camps de golf i hotels faraònics, mentre giren l'esquena a projectes localistes, allunyats del turisme de masses, on es promouen els productes de la terra. I pens que ho dic amb coneixement de causa, atès que en la meva recerca exhaustiva només vaig trobar un lloc devora la mar que fos de mallorquins, i no foren especialment gaire amables. Això sí, allò que no trobàrem a Port Verd fou un excés de persones que parlessin en català; tanmateix, hi treballa una al·lota d'allò més amable que es mereix tot el meu respecte perquè, no només és trilingüe, sinó que és molt bona cambrera. Tant de bo que els amos de Port Verd tinguin en compte el mercat local de cara al futur.

Un altre lloc que ens va encantar va ser l'hotel Punta Negra, a Calvià -altra volta ens trobam amb construccions damunt la mar, del tot il·legals, la qual cosa serà un tema recurrent. L'hotel ens semblava una bona opció, perquè podia allotjar els convidats que tanmateix s'havien de pagar l'estada. Això sí, va passar una cosa ben curiosa, i no precisament perquè fos positiva. Al principi, al meu estimat i a mi ens anaven una mica grosses les paraules com casament, noces, boda, pel simple fet que fa prou anys que estam junts i sempre hem estat feliços estimant-nos, sense necessitar res més. I clar, de cop i volta ens vèiem en una situació que moltes vegades associam a tradicions estantisses, imposicions socials o compromisos. Per això els vàrem escriure un missatge inicial on dèiem que volíem celebrar una festa familiar a l'estiu. Amablement ens enviaren una sèrie de menús que ens semblaven del tot adients al context: un hotel que necessita una micona de reforma però que gaudeix d'una vista espectacular sobre la mar, és a dir, que no pot posar preus abusius però que es pot permetre algun luxe. No és que fos barat, no, però raonable. Això sí, quan es van adonar que d'allò de què parlàvem era d'unes noces, va resultar que ens van donar un menú on els preus no es duplicaven; no, es triplicaven! Ens va semblar tan poc elegant, aquest gest, que si no hagués estat pels pins que tenen al jardí els haguéssim engegat amb bones paraules. Tanmateix, els vàrem fer saber que això se n'anava del nostre pressupost, i que per això no els tindríem en compte si no era que es podien ajustar els preus. No és una qüestió aïllada que, amb l'excusa que per a les noces és "normal" tenir un cambrer per taula, s'han d'apujar els preus. A mi el que això em sembla és una extorsió i una situació que perpetua la pujada desorbitant dels preus per a les noces, convertint-les així en un negoci amb totes les lletres, i no en un esdeveniment familiar feliç.

 Hi anàrem una mica desanimats, però aviat canviàrem d'opinió en veure els jardins. El servei va ser del tot amable i atent, i allò que va ser del tot una sorpresa fou el menjar. Quin gaudi de plats i ingredients, ben combinats, amb un resultat que vorejava la perfecció; això, completat amb un servei excel·lent, ens va fer passar un gran dia. Les instal·lacions de l'hotel estaven prou bé, i ens va agradar que ens donessin tres espais diferents per a passar-hi el nostre dia. El problema que hi vèiem, tanmateix, era que celebrar unes noces a l'agost és sinònim de temporada alta, i corríem el risc de trobar-nos mitja Bavària mesclada amb els nostres convidats, un prospecte que mai no ens ha fet el pes. Per això consideràrem que Punta Negra no era el lloc més ideal, però sí que n'apreciam la professionalitat i, sobretot, el fet que tenen la pàgina en català i que tot el dia ens hi vàrem poder comunicar.

Finalment, el darrer lloc que no recomanaria mai és l'hotel Maricel. És irònic que diguin a la seva pàgina web "attention is paid to the smallest details at Hospes Maricel", quan tot allò que trobàrem va ser una deixadesa general, inusitada en un hotel de cinc estrelles. Però començarem pel principi: l'hotel Maricel sempre m'havia semblat un lloc enigmàtic i clàssic cada vegada que hi passàvem per davant, de camí de cap a Illetes, on vaig passar mitja infantesa amb la meva família. Eren dies d'estiu agradables i graciosos, i record sempre girar el cap per mirar l'hotel des de la finestra. Per tant, a més de l'avantatge de la proximitat de Palma, aquest hotel havia estat al capdavant de la llista de llocs que ens agradaven, i hi anàrem amb tota la il·lusió amb els sogres per fer-hi un cop d'ull mentre no arribava el meu seguici.

Allò que ens trobàrem al principi fou la persona amb qui ens havíem comunicat per correu electrònic: la persona que s'havia equivocat constantment amb el meu nom -el tenia escrit, només l'havia de copiar- va resultar ser una al·lota poc carismàtica i gens empàtica. Així com a Punta Negra m'havien dit que els sabia greu no poder-me contestar en català, aquesta al·lota no en va fer ni menció, i no féu cap esforç per adaptar-se al client, no sols en català, sinó tampoc en anglès. Decidírem deixar el conflicte lingüístic per a un altre moment, i decidírem de seguir amb bons ànims i fer un cop d'ull a l'hotel. El problema fou que les terrasses que havien reservat per a la celebració de noces eren just damunt de la piscina, amb el conseqüent problema estètic d'haver de casar-te mentre hi ha alemanys semidespullats a tres metres. No, no és que tingui tendències catòliques que m'impedeixin veure cossos nuus, sinó que es tracta més aviat d'adequació al context: crec que noces familiars amb bàvars en slips no fan un bon maridatge com pugui ser la sobrassada amb la mel o un bon formatge amb un bon vi negre. A més, quan te les presenta una al·lota que no sap ni oferir un somriure o idees per resoldre els emperons que puguis trobar a les instal·lacions, llavors la cosa es complica. I ja quan et gires i veus el teu sogre que fa esforços sobrehumans per trobar punts positius, malament rai!

Tanmateix, el pitjor de tot no fou això. D'una banda, el dinar va trigar dues hores, des del primer plat fins al darrer, i això ens va semblar una manca de professionalitat desorbitant: sabien que ens n'havíem d'anar, els havíem fet comentaris sobre la necessitat de dinar aviat, i així i tot es torbaren d'una manera mai vista. Recordem que parlam d'un hotel de cinc estrelles! D'altra banda, allò que fou el pitjor de tot per a mi, a més de la manca de cooperació de la senyora que hauria d'estar encantada que ens volguéssim gastar diners en l'establiment, fou la vista de la terrassa. Ens trobàrem unes vistes esperpèntiques a uns edificis mal engirgolats que es veuen a la dreta de la terrassa -no, no els trobareu a la pàgina web. Edificis que han estat promoguts per aquesta destrucció voraç de la costa mallorquina i els quals pagam tots amb aquests mal d'ulls que ens provoquen avui dia. I no només això, sinó que també es veia un graffitti enorme que bé s'haguessin pogut encarregar de fer net, sobretot en un lloc que presumeix de tenir fins el darrer detall sota control. Això per no esmentar les cases particulars que tenien finestres o balcons els quals pegaven directament a les terrasses on se celebren noces, fet que provoca que estiguis envoltat de mirades curioses per tots els costats! És un no rotund per part meva, tot i que no es pot culpar aquest hotel de tenir plantats tres edificis a la dreta. En la seva defensa, tanmateix, diré que els preus dels menús no eren exageradament cars, i que el menjar era molt bo. Tanmateix, quan has de llogar-te tu mateix les cadires, les taules i pagar per llogar la terrassa de la cerimònia, perd una mica el sentit.

Esper que aquestes ressenyes vos puguin orientar una mica i, si no estau tan obsessionats com jo amb tots els detalls, potser us facin servei a l'hora de cercar aquelles coses que poden fer mal d'ulls, o bé poder exigir un bon servei el dia que considerau ben important. Al cap i a la fi, però, aquestes són les meves opinions personals que no teniu per què compartir.