Encara no hem decidit on farem el convit, però una cosa que tenim ben clara és que volem que en el menú hi hagi productes locals i, si és possible, orgànics. I, per descomptat, això també inclou els vins.
El conreu orgànic -o biològic- es troba en procés de creixement, cosa que és una bona notícia. A Mallorca s'han estès els negocis de capses de fruita i verdura, les que cada setmana et porten a casa allò que han collit, de temporada i ben fresc, i això pot ser una bon passa vers la formació de cooperatives on la producció sigui local i sostenible, en lloc de pertànyer a grans empreses que empren llavors modificades genèticament, amb pesticides i altres embelliments que només empobreixen el producte i la terra. També hi han començat empreses ben interessants, com és Son Gener, amb un restaurant orgànic -en queda pendent la visita!
En la nostra recerca de vins bons, un bon dia de juliol ens vàrem trobar amb un celler del tot inesperat: es tracta de Galmés i Ribot. És un dels nostres passatemps favorits quan som a Mallorca: ens encanta fer quilòmetres a la recerca de productes de qualitat, els quals no han estat malmesos per la producció en massa, i aquesta vegada ens llançàvem a l'aventura de trobar vins nous per emportar-nos-los a casa. L'únic que en sabíem, de Galmés i Ribot, era el poc que posava l'etiqueta de la botella que compràrem un dia al supermercat; deia que venia de les Rotes dels Cavallers, ens va semblar un nom ben engrescador i en compràrem una botella, la qual gaudírem una nit d'estiu sota els estels. D'això havien passat un parell (estricte) d'anys i encara no n'havíem oblidat el nom. De manera que vaig obrir el meu gran amic Google i vaig cercar on era. Vaig trobar que la pàgina tenia un disseny molt primmirat, cosa que em va entrar per l'ull dret. Vaig culejar una mica fins que vaig trobar que la vinya era a Santa Margalida, de manera que vaig agafar el telèfon, disposada a demanar si els podíem anar a visitar.
Després de parlar breument, arribàrem a l'acord que ens hi veuríem abans de la una del migdia, de manera que agafàrem el cotxe i carreteres secundàries, gaudint del paisatge fins a arribar a les Rotes dels Cavallers de Santa Margalida. Esperàvem trobar-hi una botiga, amb tot de marxandatge, però ens trobàrem una casa ben maca dins la vinya, i una senyora molt amable que ens va dir que ara sortiria qualcú. Tot molt casolà i familiar, gens pretensiós. Ens va atendre l'enòleg del lloc, un jove amb molta traça per al vi, però poca per a la venda -a mi em passa el mateix-, que ens va explicar els detalls més curiosos de cada botella. Quan ja en teníem un parell (mallorquí) de seleccionades, entrà el que jo descriuria com una fada de les vinyes: una jove encantadora que es va interessar per nosaltres, i que ens va dir que estava contenta que els haguéssim anat a veure. Ens vàrem posar a parlar còmodament, com si ja haguéssim coincidit altres vegades; xerràrem sobre l'amor a la terra, a les nostres coses, i per la feina ben feta, de viatges i de llocs llunyans. Allò que havia de ser una visita de 20 minuts va esdevenir una troballa extraordinària, on el vi fou el centre de tot, però on tota la resta tenia un protagonisme palpable. Ens féu una visita de les vinyes, el celler, tastàrem vins i compartírem l'amor a la terra i a les vides que l'habiten; parlàrem també del producte orgànic que introdueixen des de l'any passat i sobre com això reflecteix la seva dedicació. També em va presentar sa mare, una dona extraordinària amb un amor incontenible vers la natura present en totes les coses. I m'explicaren una història que em va agradar molt de sentir: que el nom de l'empresa porta els cognoms dels fundadors, però que Galmés, el de la mare, va al davant perquè ella fou qui més esforç econòmic hi posà, i qui més cregué en el producte des del principi.
Tant de bo que hi hagués més gent així al món, i que allò que menjam o bevem reflectís dedicació per la feina ben feta. Tanmateix, el fet que existeixin i que, de tant en tant, en trobis, fa que aquests petits moments semblin màgics, plens d'encant. Els vins d'aquest celler ja no han faltat mai al meu rebost, i voldria que hi fossin en un dia tan especial com el dia del meu casament.
