dimarts, 9 de juliol del 2013

Els nervis del dia de les noces, els preparatius, els convidats...

Si els que preparau unes noces sou mínimament tan detallistes com lanoviacompromesa, abans de les noces tendreu un pinterest amb milions d'idees que voldríeu dur a terme, allò que voleu dur, dir i compartir amb els convidats; com voleu que quedin les fotos i el menú que us agradarà donar.

L'estrés de les noces no es pot menystenir perquè, siguem realistes, ens hi hem gastat un bon feix de doblers i hi ha expectatives que tot surti la mar de bé i, si és possible, a un preu raonable. També hi ha aquestes expectatives que ha de ser el dia més feliç de la teva vida, i això és un caramull de pressió que no ajuda. I és per això que avui, gairebé dos anys després de les noces, voldria donar un consell als noviis i novies d'arreu: el que compta no és el casament, sinó el matrimoni. Quanta gent ha tingut els doblers que ha volgut per tenir el dia perfecte i no ha durat? Al cap i a la fi, només es tracta d'un dia que vols compartir amb la gent que estimes, i la resta és superflu.

La providència va voler que el matí que lanoviacompromesa es casava, hi havia un programa a la ràdio que parlava precisament d'això: de la importància del llarg camí, de la carrera de fons. Lanoviacompromesa s'estava pentinant i fent el maquillatge, tremolosa perquè el temps se li tirava a sobre (planificau amb temps!). I de sobte aquest programa va sortir i, amb unes veus molt eloqüents, els locutors començaren a dir què era realment important per fer que un matrimoni reeixís, i res no tenia a veure amb el dia de les noces. Tot això va aportar la perspectiva necessària per fer que lanoviacompromesa es calmés, i a partir d'aquell moment tot va tenir molt més sentit.

Per acabar, l'altre dia vaig veure això que crec que és ben cert, i resumeix prou bé el concepte de carrer de fons que esmentava més amunt.

La capsa del matrimoni
La majoria de gent es casa amb la creença en el mite que el matrimoni és una capsa preciosa plena de tot allò que els mancava: companyonia, intimitat, amistat, etc. Però la veritat és que el matrimoni al principi és una capsa buida. Hi has de ficar quelcom abans que en puguis treure res. No hi ha amor en un matrimoni, sinó que l'amor rau en les persones. I són les persones qui posen amor en un matrimoni. No hi ha romanticisme en un matrimoni, sinó que l'hi has d'afegir tu. Una parella ha d'aprendre aquest art i crear el costum de donar, estimar, servir, lloar, i mantenir la capsa plena. Si en treus més d'allò que hi poses, la capsa romandrà buida.