"Mocador d'olor fragant tarongina, com li bat el cor!" (Joan Salvat-Papasseit)

Quan era petita sempre parava molta atenció a classe; però un bon dia, quan devia tenir devers 12 anys, fèiem un exercici de comprensió lectora entre tots els alumnes, i quelcom es va estroncar momentàniament. La professora, en un moment donat, va demanar quina flor, segons el text que se suposava que havíem llegit minuts enrere, solien dur les novies catalanes en el seu ram. Ningú no contestava i jo, que precisament aquell dia no m'havia concentrat gaire (coses de la pubertat, segurament), vaig aventurar-me a dir que eren les roses. Doncs no, no eren les roses; la resposta correcta eren les tarongines, i la meva vergonya va fer que des de llavors en recordi la resposta, per si de cas l'havia de menester en el futur. En cap cas, però, vaig fer un raconet en la meva memòria per si algun dia em volgués casar, perquè no tenc consciència d'haver estat aquest tipus de nina; va ser més per una qüestió d'orgull donat el mal tràngol que acabava de passar.

Una vintena d'anys envant, tanmateix, sóc a les portes d'un casament i voldria incorporar-hi coses de la terra com, per exemple, les flors que ornaran el dia. Val a dir que una manera de facilitar-li la feina al nostre planeta és mitjançant la reducció de flors que emprarem, perquè sovint s'hauran de dur en avió de l'altre racó d'Europa, segurament s'hi hauran emprat pesticides i altres beuratges no gaire saludables. Per això és millor que ens disposem a assumir flors del temps i no ens ofusquem amb coses que tanmateix no seran gaire factibles. A més, la meva cerca de flors orgàniques als Països Catalans ha estat infructuosa.

Gràcies a una amiga, en la meva cerca de la florista perfecta, vaig arribar a parar al lloc més barat i raonable, amb la florista més respectuosa que he conegut mai. Perquè és increïble veure com se n'afarten, de treure suc de l'assumpte. Per si algú ho vol saber, hi ha llocs on em demanaven pels volts de 120 euros per un ram de novia; això, és clar, sense comptar si volem cap més decoració. Quan vaig arribar a aquesta florista qui, per cert, em tracta de vostè i no sé com fer-li saber que sóc massa jove per aquestes coses, em va entusiasmar la seva dedicació i interès a crear quelcom que s'ajustés directament al nostre gust i també al nostre pressupost ètic. El preu del ram que ens oferia ella era la meitat de l'esmentat el qual, tot i que no és ideal, em sembla molt més raonable.

Foto de www.kellysweddingflowers.co

Començàrem a parlar de flors i violes, i de la fauna amb què podria comptar un bon dia d'estiu. En principi, la primavera és molt bon moment per a tenir una gamma variada de flors; tanmateix, quan arriba l'estiu ja comencen a minvar, ateses les altes temperatures. Quan hi vaig anar, doncs, vaig demanar si seria possible comptar amb peònies Sarah Bernard, ranunculus i roses, atès que són flors que tenc al meu balcó i que m'agrada avaciar; seria una bona manera d'aportar quotidianitat a un esdeveniment únic. També vaig demanar per les flors de la terra, com la tarongina i la flor d'ametller, però la resposta va ser taxativa: no és el temps d'aquestes flors. A més, així com s'acosta l'agost, sembla que les peònies han fet una retirada i que només queden les flors més resistents. Per tant, després de la meva decepció inicial, vaig decidir de no fer-ne un gra massa i de deixar que el cicle de les flors estiuenques m'aconselli.

Una altra manera divertida de muntar un ram, a més d'idees que tinguem o coses que hem vist, és a partir del llenguatge de les flors. Des de sempre les espècies, plantes i flors han tingut significats especials gràcies a les seves propietats medicinals, culinàries o les diferents fragàncies. Durant l'època romàntica i victoriana, el llenguatge de les flors esdevingué molt important, fins al punt que es considerava tan important ornar una cambra amb les flors adequades com anar ben vestit o pentinat -és clar que això només s'aplicava a un segment elitista de la societat! Hi ha un grapat de pàgines que donen informació sobre el significat de les flors, sobretot en anglès. En català n'hi ha un parell, però potser la millor és la que podreu trobar aquí.


Sigui com sigui, les flors que estiguin disponibles el dia de les nostres noces seran precioses, perquè la natura ja se n'ha encarregat durant milions d'anys, de crear bellesa. Només caldrà seguir els seus consells: encara record que una coneguda em va dir que li encantaven les roses amb purpurina per les vores; crec que la meva cara encara reflecteix el disgust de tal proposta.

Fet per SerendipitybySuzanne i trobat a Etsy.

Altres maneres de decorar ja s'han esmentat en altres parts del blog, com són decorar amb escopinyes i espelmes, la qual cosa durem a terme donada la nostra temàtica marina, també esmentada. A més, emprant estels de mar i ràfia, les meves fadetes i jo farem decoracions per a les cadires de la cerimònia com aquestes d'aquí a l'esquerra. Per als qui no tingueu fades o paciència, a etsy hi ha una artista que ja els ven fets.

A més, un amic de fora vila que té una heura que creix sense aturar m'ha oferit aquesta planta que és tan generosa amb el seu fullatge. Crec que quedarà la mar de bé al voltant de l'altar que tendrem, per donar verdor; a més, en l'altar hi penjarem vànoves de randa de la padrina, que certament li donarà un toc rústic i ben illenc. En el llenguatge de les flors l'heura simbolitza fidelitat, però en qualsevol cas, allò que la natura ens vulgui aportar durant l'estiu serà ben rebut, i més si emfatitza la lleialtat en el matrimoni!