I per això hi ha hagut un lapse de temps important entre aquest escrit i el darrer. Ningú no m'havia avisat que pair unes noces costaria tant: foren tants els sentiments i nervis que m'ha calgut fer una mica de bugada per tal de cristal·litzar tots els records que tenc del gran dia, com també del viatge de noces.
Un dels records més agradables del dia és el sentiment de germanor que hi hagué amb tots els amics, gràcies a la seva implicació. Sense ells no hauria estat possible assolir la festa que férem, i sense ells no hauríem aconseguit que fos tant del nostre gust; perquè crec que això la féu ben diferent, és a dir, el fet que tots els detalls estaven ben pensats, i dedicats a la celebració de l'amor i l'amistat.
Mentre la novia compromesa es posava tota maca per a l'ocasió, entre la calor i els nervis, els nostres bons amics s'encarregaren que el menjador on celebràrem el sopar fos d'allò més acollidor. Els dies abans havíem fet aquests pom-poms dels colors de la mar, i completàrem la decoració amb làmpades de paper. L'efecte fou d'allò més encertat! A més, tot aquest material era reciclable o bé reutilitzable.
En propers articles parlaré una mica més de les preparacions que ens conduïren a un dia inoblidable.
