Expressar l'amor

Hi ha persones per a les quals expressar els sentiments és molt fàcil, molt més que conduir, posem per cas, o que fer operacions matemàtiques. D'altra banda, hi ha molta gent que, per raons culturals o personals, troben que es traven i que comunicar els sentiments, tot i que siguin reals i tangibles, és cosa molt complicada. Per això sempre ho he trobat molt útil quan, a noces i altres esdeveniments, les coses es diuen amb poemes. I no qualsevol cosa mal escrita damunt un paper, sinó expressions poètiques que grans escriptors de la nostra literatura han posat al nostre abast, com a hereus del bagatge cultural.

Conec dues bases de dades que ens poden fer molt de servei a l'hora de triar poemes que ens ajudin a expressar-nos. La primera es va dissenyar com un portal per a la diada de Sant Jordi, a través del qual es podien enviar poemes, amb el títol Estima en català. Vaig trobar que això em serviria molt per al regal que havia pensat per a una amiga meva: en lloc de regalar-li coses que jo considerava inservibles, vaig decidir que li regalaria una nit al meu hotel favorit del Port de Sóller, Aimia, i que li faria un àlbum de fotos de la boda -em vaig passar totes les noces perseguint-la a ella i al seu marit, però va valer molt la pena- amb poemes intercalats, que treuria d'aquesta selecció que amablement havia posat en línia l'Associació Cultural l'Ateneu. Per tant, després de les noces, vaig disposar-me a mirar els poemes quan, inesperadament, em vaig trobar que la pàgina no existia. Gràcies a un cosí molt destre amb la informàtica me'n vaig sortir, vaig poder tornar a veure els poemes, i en vaig seleccionar un parell (mallorquí) per escriure delicadament a l'àlbum. Uns mesos després, la meva amiga em va venir a veure a casa, atès que no vivim a la mateixa ciutat, i el darrer dia, quan ja ens acomiadàvem, el meu company i jo treguérem l'àlbum enllestit d'un calaix, mentre als ulls de la meva amiga només hi havia espires d'il·lusió. Quan va veure el regal, va exclamar inequívocament que aquell era el millor regal de tots; en realitat, li havia fet amb tot el cor, i crec que amb això hom mai no pot errar.

Però ja n'hi ha prou de digressions. A més de la pàgina esmentada, n'hi ha una altra que també em fa molt de servei en general, i que conté el que podria ser el poema musicat més encantador del món: A Mallorca, durant la Guerra Civil. La veu de na Maria del Mar Bonet li confereix un optimisme que no sé si existiria en el to melangiós de l'original, però que li aporten un significat meravellós, agredolç. Es tracta de la pàgina creada per diversos organismes culturals catalans, anomenada Música de poetes, que no només tracta poemes de temàtica amorosa, sinó que n'amplia la llista. Del tot recomanable.

Començam el blog

En aquest blog publicaré pensaments, idees i frustracions diverses que es vagin succeint al llarg de l'èpic viatge que s'esdevé entre el moment en què dues persones que s'estimen decideixen fer una passa més enllà i es prometen, fins al dia del gran esdeveniment.

Tractaré temes ètics, tant pel que fa a la utilització de materials i decoracions ecològiques, com també tria de llocs i proveïdors que s'adiguin als gustos de la ment conscienciada amb el món, la cultura i la natura.

Desitjau-me sort!