Una d'aquestes alternatives la vaig trobar en aquesta botiga de vestits vintage. Anteriorment havia mirat quin tipus de vestits o teixits serien els més adequats per a vestir una novia amb curolles ecologistes i ètiques, i vaig trobar-ne la resposta lògica en una web de casaments ètics: és clar, reciclar un vestit de novia antic era la manera més sostenible de fer això. És possible que els patrons que s'empraven abans s'adiguin massa a una idea de moda que potser ha quedat obsoleta, però per això em vaig alegrar de trobar una botiga com l'esmentada, de nom The Vintage Wedding Dress Company, que ha anat més enllà i fa una tria de vestits antics, els neteja i restaura, i voilà, ja tenim abillament per a la novia. A més, m'he posat en contacte amb elles, i m'asseguren que els vestits (supòs que això no inclou el de la foto) mai no solen ser blancs. Això sí, em sembla que els preus són una mica esgarrifosos i, per tant, em caldrà mirar alternatives.
Invertir molts diners en el vestit de novia sempre m'ha semblat una mica innecessari. I tant, vols estar radiant, però sempre he intentat defugir d'aquests negocis que volen fer algunes empreses descaradament, sobretot si d'això depèn la felicitat de la gent, i em sembla que molts vestits que valen més de mil euros en realitat no ho poden justificar. Perquè jo en comprés un, en un món ideal, haurien de certificar que els materials són de comerç just, no s'hi han maltractat animals, i que ningú no va ser explotat en una fàbrica de la Xina per a confeccionar-lo. I crec que això no ho fan pas. A més, a mi m'agradaria poder gaudir d'una lluna de mel més completa en lloc d'allargar la cua del vestit. No se m'acudiria mai jutjar les dones que trien un vestit car, però crec que això mai no és necessari, quan saps del cert que la teva cara de felicitat serà tot el que necessitaràs per irradiar bellesa en un dia tan especial.
Doncs si parlam de pressupost, vos confessaré la millor alternativa que he trobat fins ara. Com és sabut per molta gent, els anglesos en saben prou, de muntar i desenvolupar programes d'ONGs -o charities, com en diuen ells, perquè en realitat no totes es desvinculen dels òrgans de govern. Una de les maneres com recapten diners és amb la venda d'articles de segona mà que han estat rebuts de gent que ja no els necessita. I aquí és on han fet una passa més enllà, perquè Oxfam ara té la seva pròpia botiga de vestits de novia, on hi ha vestits de segona mà o bé donacions directes de les empreses de vestits que donen prototips o bé vestits amb petites tares. Aquí podreu veure el vestit més garrit de tota la col·lecció que tenen avui (disculpau les molèsties si l'enllaç no funciona, perquè segurament voldrà dir que ja l'han venut). Si decidim de comprar un vestit d'aquests, a més, ens sobraran doblers per anar a veure la modista del barri i que l'ajusti a la nostra figura, de manera que farem dues bones accions d'un sol cop: donar suport a l'ONG i al comerç local.
