dimecres, 27 d’abril del 2011

A quina taula he de seure?

A l'hora de decidir de donar una personalitat a cada taula, el que jo tenia pensat és de fer camins de taula amb ma germana, amb teles de colors semblants però dissenys diferents. D'aquesta manera, podria mantenir la temàtica (marina, per cert), però donar personalitat a cada grup de convidats.

El puig de Massanella, encantador com sempre
Encara no ho tenim pensat però, a més d'això és possible que cada taula dugui el nom d'una cala o platja en la qual ens hem banyat (marí, com dèiem). El meu estimat i jo hem trescat prou voreres de món, des de Mallorca fins a Galícia i Cuba, i també Saint Andrews, on es van conèixer una certa parella reial de la qual no vull parlar, donada l'ètica sostenible del blog. Per això crec que segurament en parlarem una mica, i ho farem així. Un avantatge que té això de posar llocs geogràfics és que pots tenir detalls amb els teus convidats. En les dues darreres noces que vaig estar, les novies em van posar, com a deferència, en la taula que duia el nom del poble de mon pare -molt important per a mi-, atès que la temàtica eren pobles de Mallorca. En una altra, a Escòcia, els meus cunyats decidiren de posar els noms de taules segons les muntanyes i puigs d'Europa que havien escalat. Em va fer molt conenta que em posessin a la taula del puig de Massanella, una de les encantadores muntanyes de la Serra de Tramuntana, la qual havien escalat després d'haver-se promès.

Sigui com sigui, referències als novïis i als convidats sempre seran benvingudes. Segur que també funciona amb cançons, noms d'estels o planetes, peixos -per als gastronòmics o pescadors- o fins i tot tipus de roques. El més important, consider, és que tengui un significat positiu per a tothom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada