La novia esplèndida

La pressió que recau sobre la novia abans d'unes noces és espectacular: has d'estar divina, has d'organitzar els convidats i somriure. No és fàcil combinar totes aquestes qualitats, però hi ha petits trucs que ens poden ajudar. Una de les decisions més encertades que vaig triar foren les sabates: en lloc de comprar-me'n unes de noves amb prou alçada, necessària ja que el meu estimat fa quasi dos metres i jo volia sortir a les fotos, vaig decidir que n'empraria unes que ja coneixia bé. Dur sabates altes és també una pràctica d'alt risc per a unes noces si vols somriure i evitar el mal, perquè solen durar entre deu i dotze hores. Però els vestits escauen molt millor amb sabates altes, si no és que la novia és extraordinàriament esvelta de per si. Per a mi no hi havia alternativa i, a més, m'agrada dur sabata alta i m'hi sent còmoda, detall també important. Les sabates que vaig triar eren del mateix color del vestit, potser una mica més beix, però dins la mateixa tonalitat rosada; ma mare havia tingut la bona idea de folrar-les a cal sabater amb la mateixa tela, però finalment no hi va haver temps i em vaig haver de conformar. Detalls importants n'eren la plataforma, perquè les pujava però alhora les feia còmodes i, tot i que estaven una mica esflorades, la veritat sia dita, foren la millor opció. El dia següent, en lloc de tenir dos munyons per peus, només tenia mal de peus, una bona alternativa.

Altres coses que ens fan estar maques, tanmateix, entren dins el que podríem anomenar maquillatge. Quan vaig dir als meus amics que em casava, una bona amiga va decidir que seria una bona idea regalar-me el maquillatge per a les noces. Tot i que vaig apreciar molt el gest, després de pensar-hi intensament i de quatre consells que em varen donar a can Dior, vaig resoldre que seria molt millor fer-me jo mateixa el maquillatge. Un detall graciós és que, de tota la voràgine d'informació que hi va haver amb les noces de na Kate Middleton, la qual jo volia ignorar per mor de ser republicana, hi va haver un detall que em va sorprendre, i és que fou ella mateixa qui es va maquillar per a les seves noces. Ara mateix no posaré una foto seva, però vaig trobar que el seu maquillatge era massa feixuc: massa color a les galtes i, sobretot, una retxa davall els ulls massa marcada i negra. Tanmateix, la idea és boníssima! Això em va acabar de convèncer: si aquesta al·lota és prou destra per fer-se el maquillatge ella mateixa, no hi ha res que una al·lota republicana com jo no pugui fer.

El que cal és conèixer bé quins colors hi ha, què queda bé a qui i, sobretot, molta pràctica. Per exemple, jo tenc la pell blanca, els ulls marrons i els cabells castanys. Per a les noces volia assolir un estil que semblés que havia estat dos mesos vivint arran de mar, cosa completament quimèrica amb unes noces a la vista, i per això m'havia fet un parell mallorquí de blens rossos perquè, com que les noces eren a l'estiu, volia donar la impressió d'haver estat a la platja, tot i que no l'havia trepitjada! A més, vaig utilitzar una mica d'autobroncejador perquè m'afavorís, ja que jo no sóc de les que agafa color més que el de gamba. Normalment, amb les meves faccions i colors, em solen quedar bé els tons roses a les galtes i els marrons als ulls. De cap manera ho intenteu de fer a l'inrevés! Els tons marrons a les galtes s'empren de vegades, però consider que és una gran errada, perquè dóna uns resultats molt estranys en al·lotes de pell blanquinosa. Tanmateix, a al·lotes més brunes els pot anar beníssim, però sempre tenint en compte que una mica de rosat rejuveneix més les faccions. A les al·lotes més brunes, com a dues de les meves fadetes, els queden beníssim els tons porpra, mentre que les parpelles amb tons verdosos a les al·lotes amb ulls verds queda fabulós. Hi ha tota una alquímia per a aquestes coses, però el més important és saber què ens quedarà bé. Parlarem de totes aquestes coses en comentaris futurs i, si teniu cap pregunta o qüestió personal, serà benvinguda. Si, a més, alguna vol fer de model, podríem penjar fotos!

 

Acabaré aquesta entrada esmentant la idonietat de dur ben depilades les celles. Si les duis iguals amb un arc afavoridor, emmarquen bé la cara i obren la mirada. A Anglaterra s'ha posat de moda (a la fi!) el sistema de l'Orient Mitjà i Àsia que es diu threading i consisteix a fer una depilació de la cella amb fils de cotó. Al vídeo d'aquí dalt hi ha una dona nord-americana que parla molt però que duu les celles fantàsticament depilades i li escauen la mar de bé. A més, inclou un vídeo sobre com es fa. Em sap greu si no parlau gaire anglès, però en qualsevol cas les imatges són ben il·lustratives. Si aquesta tècnica encara no ha arribat al vostre barri o poble, el que és important és que tinguin una mica de corbatura. Fa uns anys se solien dur primes, però avui dia se'n veuen més de gruixudes i, personalment, trob que són més maques i naturals. Si anau a un gabinet de bellesa perquè vos les facin, assegurau-vos que l'al·lota té coneixements de simetria! Una nota curiosa: la depiladora de celles més famosa de les actrius de Hollywood té la carrera de Belles Arts i, en una entrevista, va dir que això l'havia ajudat a entendre com s'han d'equilibrar les faccions. Interessant, si més no!

Voldria que quedés una cosa clara, tanmateix: l'ideal de bellesa és una cosa molt subjectiva, i les coses que veim a les revistes o que se suposa que són normals no es tenen per què seguir ni de bon tros. Qui s'ha de sentir bé és la novia: si normalment no empra maquillatge, no caldrà que en dugui gaire, perquè semblaria una altra persona i possiblement no se sentiria prou còmoda. Si en sol dur, veure quines tonalitats queden millor serà una tasca fàcil donada l'experiència. Si no sol dur sabates altes, posar-se tacons el dia de les noces serà una mala idea. Si normalment no empra joies, posar-se penjolls semblarà estranyíssim. Dins del que sabem que ens està bé, sempre tenim milions d'opcions, i seguir una estètica determinada possiblement ens farà sentir com un peix fora de l'aigua. Això em fa recordar que, abans d'aclarir el pentinat que volia amb el perruquer, perquè això no m'ho sé fer jo, em va dir que hauria de dur els cabells recollits. Però jo no els hi duc mai, de manera que m'hi vaig negar rotundament. Malauradament, una bona amiga que es va casar ja fa anys no li va poder dir que no a sa mare quan li va treure unes arracades, penjoll i polsera enormes de jades i diamants. La pobra havia triat un vestit rústic i de color cremós, i estava preciosa. El dia de les noces es va posar a plorar perquè no se sentia gens còmoda amb els cabells recollits i les joies de la família. Sortosament, aquell dia vaig parar atenció i vaig aprendre que val més que tu te sentis còmoda, però malauradament per a ella no hi va haver cap altra opció que emmudir davant sa mare.